BOOK TRAILER DE LA FINA ENSURTS

Anuncios

PARAULES DE JOAN BUSTOS

Dijous passat va ser la presentació de Paraules de Júlia a la llibreria Maresme de Mataró. Hi va oficiar en Josep Garcia com a mestre de cerimònies, i en Joan Casanovas va parlar fins fer-nos contenir la respiració. Als vincles d’amistat amb tots dos calia afegir les qualitats objectives d’un i d’altre: dicció dramàtica del primer, anàlisi profunda i amena del segon.

En primer lloc Casanovas va fer esment del pacte ficcional que suposa assumir la veu d’una adolescent, l’Helena, que al seu torn assumeix la veu d’una altra, callada per una raó de pes. Raó que no va desvelar, inaugurant el cúmul de motius per llegir la novel·la.

Enllaçant amb això, tot seguit va passar a parlar de les paraules, la tria de les quals no és innocent ni tampoc immotivada (tant a ell com a mi ens pesa la formació com a filòlegs). Parlar (o callar, arribat el cas) és un acte connotat, ja des del moment que algú tria un nom per a algú altre.

Tot seguit va incidir, amb èmfasi especial reblat pel dramatisme d’en Josep Garcia, en desvelar algunes de les referències literàries dins de la trama. Algunes evidents, d’altres no tant.

Després de comentar l’estructura del relat, va fer esment de les crítiques que ha rebut fins al moment. El resultat? Doncs pel que he pogut comprovar, un interès per part dels assistents per submergir-se en la lectura que va més enllà de l’estima que puguin sentir per l’autor.

Va ser extremadament original equiparar el tast d’un vi, real i tangible, que va obrir a davant del públic, al d’un llibre: cap crítica, per motivada que estigui, s’equipara a passar-ne les pàgines.

Va ser emotiu, per acabar, retrobar en la presentació professors meus i companys d’escola que feia anys i panys que no veia.

PRESENTACIÓN DE PARAULES DE JÚLIA

face

 

El proper 14 d’abril a les 19.30 a la Llibreria Maresme de Mataró es presentarà el llibre Paraules de Júlia de Joan Bustos. Comptarem amb la presència de l’autor i la presentació anirà a càrrec de Joan Casanovas, filòleg, i un servidor com a conductor de l’acte, fins i tot, pot ser llegiré un poema.

A Paraules de Júlia, en Joan Bustos ens explica la història de Júlia i Helena. Dues amigues, des de sempre i per sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d’anglès. És estiu i la Júlia marxa als Estats Units, mentre que l’Helena ha de recuperar els suspensos. Però al setembre no es retroben, tot i les promeses que res no canviaria: la Júlia no vol saber res de l’Helena. Ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Mentre no hi hagi respostes, quedaran les paraules. Paraules de Júlia.

Aquest llibre ha estat guanyador del Premi Enric Valor de narrativa juvenil 2015. Un premi que és el segon aconseguit, quasi simultàniament, pel seu autor que també ha estat guardonat amb el Premi Barcanova per la novel·la Fina ensurts. Joan Bustos (Mataró, 1965) és filòleg de formació i professor de Secundària. Viu a Barcelona. Ha publicat una dotzena de llibres de text i ha impartit cursos de formació del professorat en diverses Escoles d’Estiu. D’uns anys cap aquesta banda fa de crític de literatura infantil i juvenil. A més de Paraules de Júlia i Fina ensurts ha publicat diversos contes i dues novel·les: Música amagada (Barcanova, 2011), Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), sempre dins l’àmbit per a nens i adolescents.

Aquesta entrada és una copia total de

PARAULES DE JÚLIA, DE JOAN BUSTOS

Paraules de

¿De qué trata la historia? De una amistad truncada por la distancia y el silencio. Tal vez sea la historia de Encadenados (Notorius, 1946,) de Hitchcock pero contada desde fuera y sin Mc Guffin atómico de por medio. Soy consciente de que diciendo esto estoy despistando a los futuros lectores, pues la historia no va de espías, va de adolescentes, brillantes, mediocres, fracasados; va de arquetipos; va de cuentos y de su interpretación, reinterpretación de estos. La historia es el cuento, probablemente el cuento por excelencia: La Caperucita Roja. ¿Quién no lo conoce? ¿Y quién cree que está desfasado, que es un cuento, una historia de otras épocas?

Lo de Encadenados lo he traído a colación mientras escribía estas palabras. Lo cierto es que durante la lectura en ningún momento he pensado en el film. Lo he hecho a posterirori, al reproducir la historia en mi cabeza y recordarme de las palabras de Joan Bustos, que seguramente no sean suyas pero que salieron de su boca en una conversación de esas que solemos tener: “Somos lo que leemos. Nuestras lecturas (historias) están llenas de referentes culturales tan profundamente impresos en nuestra mente que es imposible no tenerlos presentes en el momento de componer una historia. De hecho, debemos asumir que cocinaremos con ingredientes prestados de aquí y de allá y que la gracia dependerá de nuestra habilidad como narradores de historias.” Al nombrar Encadenados, solo he querido mostrar mi cultura relacionando una historia con otra. Sé que eso puede propiciar o conducir al lector a visualizar en su mente lo que está leyendo de una determinada manera. Yo no la he visualizado a la manera Encadenados. Y quiero decir que es una obra muy visual. Con las palabras de Helena, de su recuerdo de Júlia y de la interpretación emocional de su realidad, he visualizado cada escenario en donde se mueven los personajes, pues como sucedía en la tragedia griega, en el relato no sucede nada, todo lo que sucede (los hechos) lo hace fuera del relato. Esto no es un apunte de gafaspasta, es para que seáis conscientes de la magia de Joan Bustos al utilizar las palabras y contar una historia. Cómo con su cuidada elección de la palabra, transmite paisajes y sentimientos.

Estamos, y lo voy a decir, ante una puta obra maestra, en donde toda la obra es una inmensa metáfora de la caperucita roja, en una primera lectura, y que hace del cuento de la caperucita roja una inmensa metáfora de las relaciones de género, con algunos fragmentos deliciosos para aquellos lectores que sean capaces de ir más allá de lo narrado y vean el juego literario que Joan Bustos, de la manera más sencilla, y sin caer en el esnobismo literario, nos propone.

Además, la obra, refleja la variedad y riqueza cultural de nuestra sociedad, de una manera sencilla, sin estridencias. Variedad que tiene su razón de ser en una de las piruetas finales. ¿Quién se enfrenta al lobo? Leedlo, no tiene desperdicio.

Solo decir, que si en lugar de Joan Bustos, el nombre fuese John Bushtowsky, seguramente ya habría alguna empresa visual detrás de conseguir los derechos para la pantalla. Pero eso es otra historia.

Recomendable para todos los públicos y para aquellos adolescentes que deseen saborear un texto no idiota.