PARAULES DE JOAN BUSTOS

Dijous passat va ser la presentació de Paraules de Júlia a la llibreria Maresme de Mataró. Hi va oficiar en Josep Garcia com a mestre de cerimònies, i en Joan Casanovas va parlar fins fer-nos contenir la respiració. Als vincles d’amistat amb tots dos calia afegir les qualitats objectives d’un i d’altre: dicció dramàtica del primer, anàlisi profunda i amena del segon.

En primer lloc Casanovas va fer esment del pacte ficcional que suposa assumir la veu d’una adolescent, l’Helena, que al seu torn assumeix la veu d’una altra, callada per una raó de pes. Raó que no va desvelar, inaugurant el cúmul de motius per llegir la novel·la.

Enllaçant amb això, tot seguit va passar a parlar de les paraules, la tria de les quals no és innocent ni tampoc immotivada (tant a ell com a mi ens pesa la formació com a filòlegs). Parlar (o callar, arribat el cas) és un acte connotat, ja des del moment que algú tria un nom per a algú altre.

Tot seguit va incidir, amb èmfasi especial reblat pel dramatisme d’en Josep Garcia, en desvelar algunes de les referències literàries dins de la trama. Algunes evidents, d’altres no tant.

Després de comentar l’estructura del relat, va fer esment de les crítiques que ha rebut fins al moment. El resultat? Doncs pel que he pogut comprovar, un interès per part dels assistents per submergir-se en la lectura que va més enllà de l’estima que puguin sentir per l’autor.

Va ser extremadament original equiparar el tast d’un vi, real i tangible, que va obrir a davant del públic, al d’un llibre: cap crítica, per motivada que estigui, s’equipara a passar-ne les pàgines.

Va ser emotiu, per acabar, retrobar en la presentació professors meus i companys d’escola que feia anys i panys que no veia.

Anuncios

PRESENTACIÓN DE PARAULES DE JÚLIA

face

 

El proper 14 d’abril a les 19.30 a la Llibreria Maresme de Mataró es presentarà el llibre Paraules de Júlia de Joan Bustos. Comptarem amb la presència de l’autor i la presentació anirà a càrrec de Joan Casanovas, filòleg, i un servidor com a conductor de l’acte, fins i tot, pot ser llegiré un poema.

A Paraules de Júlia, en Joan Bustos ens explica la història de Júlia i Helena. Dues amigues, des de sempre i per sempre. Bojament enamorades (o no) del professor d’anglès. És estiu i la Júlia marxa als Estats Units, mentre que l’Helena ha de recuperar els suspensos. Però al setembre no es retroben, tot i les promeses que res no canviaria: la Júlia no vol saber res de l’Helena. Ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Mentre no hi hagi respostes, quedaran les paraules. Paraules de Júlia.

Aquest llibre ha estat guanyador del Premi Enric Valor de narrativa juvenil 2015. Un premi que és el segon aconseguit, quasi simultàniament, pel seu autor que també ha estat guardonat amb el Premi Barcanova per la novel·la Fina ensurts. Joan Bustos (Mataró, 1965) és filòleg de formació i professor de Secundària. Viu a Barcelona. Ha publicat una dotzena de llibres de text i ha impartit cursos de formació del professorat en diverses Escoles d’Estiu. D’uns anys cap aquesta banda fa de crític de literatura infantil i juvenil. A més de Paraules de Júlia i Fina ensurts ha publicat diversos contes i dues novel·les: Música amagada (Barcanova, 2011), Pa sucat amb somnis (Animallibres, 2015), sempre dins l’àmbit per a nens i adolescents.

Aquesta entrada és una copia total de

REFRACCIONS DE CONCHA MILLA

Refraccion

El pasado jueves pude disfrutar de una buena pieza teatral en la Sala Flyhard de Barcelona, una productora teatral, con sala propia en la que se realizan producciones propias a partir de textos de dramaturgos catalanes contemporáneos. Un proyecto novedoso, interesante y necesario para que el teatro, como acto creativo y/o espejo-crónica de la sociedad alejado de las corrientes (empresas) oficiales promocionadas desde los órganos de poder, no muera en el adocenamiento que proponen las empresas que dominan el cotarro.

Presentada la Sala Flyhard, animándoos a que os acerquéis y disfrutéis de su programación, paso a hablar de la obra de Concha Milla, que lleva muchos años en este mundillo, tanto en el escenario como detrás del telón y que ahora debuta con un texto teatral que además dirige: Refraccions. Un buen texto, inteligente, sencillo, irónico, con una progresión dramática correcta, y en el que, a mi modo de ver, se aprovecha de su conocimiento del público como actriz y directora. Digamos que intuye de qué manera y cómo va a reaccionar el público, y eso ha influido en la confección del texto, cosa que no es mala, pues da pie a un espectáculo entretenido, solvente, ágil y en el que se dice lo que se tiene que decir sin aspavientos ni ataques autorales innecesarios. Puede que el texto no sea perfecto, pero es un buen texto, un texto que muchos autores de hoy en día suspirarían por escribir, que muchos actores querrían interpretar y muchos directores dirigir, y eso, que no es perfecto. Es más, la impresión que me dio, es que corrige cosas conforme realizan más funciones.

Sobre la actuación, me pareció muy buena. Los actores, Sergio Matamala y Alicia Puertas, cumplieron a la perfección en los cambios de registros exigidos por la obra, no solo en el plano dramático, también en el plano naturalista-actuación-sobreactuación.  Cuando han de actuar actúan como personajes, cuando han de ser naturales, como actores que interpretan un personaje, lo son, y cuando han de sobreactuar como actor que interpreta un arquetipo, cumplen. No sé si se puede pedir más a un trabajo actoral. Yo, como público, disfruté de su trabajo y de su técnica.

En cuanto a la puesta en escena me pareció funcional y efectiva, que no efectista, con toda una serie de aspectos, atrezzo, a su alrededor que cumplía perfectamente su función dentro de la obra, un obra que analiza las relaciones de pareja, de una manera actual y desenfadada, con referentes actuales y comprensibles para el público: Woody Allen, Breaking Bad, y comportamientos de esos que pueden sacar a relucir ese comentario de: “si eso es copiar la realidad. Está ahí, lo puede hacer cualquiera.” A lo que yo respondo: “Primero, tenga la capacidad de observar, de esta observación, discrimine y con esta discriminación presente un espectáculo visual que tenga la capacidad de llegar al público.” Eso es lo que hace Concha Milla con su texto y lo que hace el equipo de la Sala Flyhard con sus medios, tanto actorales como técnicos.

Id a verla. Os lo aconsejo, descubriréis, una buena obra y un nuevo espacio escénico.